Conscienciació
Conèixer el context per entendre el procés
Conscienciació
Què és l’economia circular?
L’economia circular és un model econòmic que se centra en la reducció de residus i la reutilització de recursos. A diferència del model tradicional d’economia lineal, que es basa en la producció, consum i eliminació de productes, l’economia circular busca allargar la vida útil dels materials i productes, mantenint-los en ús el major temps possible. Això s’aconsegueix mitjançant el reciclatge, la reutilització, la reparació i la valorització dels residus.
El producte de segona vida és el resultat de l’economia circular. Aquest terme es refereix a productes que, després de la seva primera vida útil, es tornen a introduir al cicle econòmic a un cop fets els processos de recuperació i transformació necessaris. L’economia circular promou una gestió més eficient i sostenible dels recursos, reduint l’impacte ambiental i fomentant la innovació i la responsabilitat social.
Què és la bioeconomia?
La bioeconomia és un model econòmic que se centra en l’ús sostenible de recursos biològics renovables per a la producció de béns, serveis i energia. Aquest enfocament integra activitats agrícoles, forestals, pesqueres i industrials, així com la biotecnologia, per desenvolupar productes innovadors que substitueixin els materials fòssils i no renovables. La bioeconomia promou la conservació i l’ús eficient dels recursos naturals, impulsant la sostenibilitat ambiental, la reducció de residus i les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Alhora, busca fomentar la competitivitat econòmica i tecnològica creant de llocs de treball verds, contribuint al desenvolupament d’una economia més equilibrada i respectuosa amb el medi ambient.
Què vol dir recerca i desenvolupament?
Recerca i desenvolupament (R+D) fa referència als processos innovadors que es realitzen per descobrir noves estratègies i conceptes. Aquests, en aplicar-se, permeten el desenvolupament de nous productes, serveis o processos, o a la millora dels existents. La recerca fa referència a la investigació científica i tècnica per adquirir nous coneixements. Mentre que el desenvolupament tracta l’aplicació pràctica d’aquests per crear innovacions que puguin ser comercialitzades o utilitzades per millorar l’eficiència i la competitivitat. L’R+D és fonamental per al progrés tecnològic i econòmic, ja que impulsa tots els sectors.
Què és la dependència material?
La dependència material es refereix a la necessitat d’un país, empresa o economia d’obtenir materials, recursos naturals o productes d’altres regions o països. És a dir, és la necessitat d’una entitat a posseir béns de primera mà. Aquesta situació pot provocar vulnerabilitats econòmiques, polítiques i ambientals, especialment davant de fluctuacions de preus, interrupcions en el subministrament o conflictes geopolítics. Reduir aquesta dependència implica diversificar les fonts de recursos, fomentar el reciclatge, innovar en l’ús de materials alternatius i promoure l’economia circular per garantir una gestió més sostenible i segura dels recursos.
Què és el consum?
El consum és l’acte de comprar i utilitzar béns i serveis per satisfer les necessitats i desitjos humans. Inclou tot el que les persones, famílies, empreses i governs adquireixen i utilitzen diàriament, com aliments, roba, habitatge, energia, transport, educació i entreteniment. El consum és una part fonamental de l’economia, ja que impulsa la demanda de productes i serveis, influint en la producció, el creixement econòmic i l’ocupació. Tanmateix, el consum excessiu o insostenible pot tenir impactes negatius sobre el medi ambient i els recursos naturals, cosa que ha portat a un creixent enfocament en el consum responsable i sostenible.
Què és el consum responsable i sostenible?
El consum responsable i sostenible és l’acte de comprar i utilitzar béns i serveis d’una manera que minimitzi l’impacte negatiu sobre el medi ambient, la societat i l’economia, mentre se satisfan les necessitats personals. Aquest tipus de consum implica prendre decisions conscients sobre què, com i quan consumir, considerant factors com la durabilitat dels productes, el seu origen, les condicions de producció i els efectes ambientals i socials de la seva fabricació i ús.
Aspectes clau del consum responsable i sostenible inclouen:
Reduir
Minimitzar el consum innecessari i evitar el malbaratament.
Reutilitzar
Optar per productes duradors i donar una segona vida als objectes.
Reciclar
Facilitar la correcta separació i reciclatge dels materials per reduir els residus.
Comprar local
Prioritzar productes de proximitat per disminuir les emissions de transport i donar suport a l’economia local.
Escollir productes ecològics i ètics
Preferir aquells que es produeixen de manera sostenible i sota condicions laborals justes.
Eficient energèticament
Triar productes i serveis que consumeixin menys energia i recursos naturals.
El consum responsable i sostenible té com a objectiu promoure una economia més justa, equilibrada i respectuosa amb el planeta, assegurant que les generacions futures també puguin satisfer les seves necessitats.
Què és la producció i el consum local?
La producció local és la fabricació i el processament de béns i serveis dins d’una determinada àrea geogràfica, com una ciutat, regió o país i el consum d’aquests productes per part de la mateixa comunitat. Aquest model de producció se centra a utilitzar recursos, mà d’obra i matèries primeres disponibles localment per crear productes destinats al consum de la comunitat local o propera. La producció i el consum local fomenten una economia més resilient i sostenible, amb diversos beneficis:
En resum, la producció local està en sinergia amb el consum local, els quals contribueixen a una economia més autosuficient, sostenible i socialment justa, beneficiant tant el medi ambient com les persones que viuen en comunitat.
Què és la sinergia?
La sinergia es refereix a la interacció o cooperació d’elements o parts d’un sistema per aconseguir un resultat que és superior a la suma de les parts individuals. En altres paraules, és el fenomen on la combinació de diversos elements produeix un efecte que és més gran que la suma dels efectes individuals d’aquests elements.
Què és el passaport verd d’un producte?
El passaport verd del producte, o etiqueta ambiental, és una certificació o etiquetatge que indica que un producte ha estat fabricat, transportat o distribuït d’una manera que minimitza l’impacte ambiental al llarg de tot el seu cicle de vida. Aquesta etiqueta sol incloure informació detallada sobre diversos aspectes ambientals del producte, com ara la seva eficiència energètica, la utilització de materials reciclats, les emissions de gasos d’efecte hivernacle durant la producció, el seu impacte en els recursos naturals, entre altres.
El propòsit del passaport verd és proporcionar als consumidors informació clara i transparent sobre la sostenibilitat del producte que estan comprant. Això permet als consumidors prendre decisions informades i optar per productes que tinguin menys impacte ambiental en comparació amb altres opcions disponibles al mercat.
Les etiquetes ambientals poden ser emeses per organismes governamentals, certificadors independents, o bé ser part d’iniciatives sectorials o de la indústria. L’objectiu final és fomentar la producció i el consum sostenibles, incentivar la millora contínua en els processos de fabricació i promoure la responsabilitat ambiental entre els fabricants i els consumidors.
Què és un producte valoritzat?
En el context de la gestió de residus i sostenibilitat, la valorització es refereix específicament al procés de convertir residus en recursos útils o en productes amb valor afegit. Per tant, els productes valoritzats són aquells que han estat considerats residus prèviament, però després d’un procés de tractament i manipulació, poden tornar a incorporar-se al mercat per tal de ser consumits.
Què és un compost?
Un compost és un producte orgànic que resulta de la descomposició controlada i biològica de materials orgànics, com ara restes de menjar, restes vegetals, paper, cartró, etc. Aquest procés de descomposició és conegut com a compostatge i es realitza amb l’objectiu de crear un producte ric en nutrients que es pot utilitzar com a millora del sòl en jardineria, agricultura i horticultura.
El compostatge és una forma sostenible de gestionar els residus orgànics, ja que redueix la quantitat de residus que acaben en abocadors o incineradores, i al mateix temps produeix un recurs valuós per a la terra. Durant el compostatge, els microorganismes, com bacteris i fongs, descomponen la matèria orgànica en components més simples com a humus, que és ric en nutrients essencials per a les plantes, com nitrogen, fòsfor i potassi.
Un compost és un producte que pot millorar la fertilitat del sòl, augmentar la retenció d’aigua i enriquir l’estructura del sòl. A més, utilitzar compost ajuda a reduir la dependència de fertilitzants químics i promou pràctiques agrícoles sostenibles.
En resum, el compost és el resultat final d’un procés natural de descomposició d’elements orgànics que pot ser utilitzat com a fertilitzant natural i enriquidor del sòl.
Què és un subproducte?
Els subproductes són aquells materials obtinguts a conseqüència d’un procés de producció, els quals poden ser gestionats com a productes comercials o matèries primeres substitutives, sense necessitat de sotmetre’ls a operacions de tractament. Per ser considerats com a subproductes i no com a residus, han de complir amb les següents condicions:
Ha de ser segur que la substància o objecte serà utilitzat ulteriorment.
La substància o objecte es pot utilitzar directament sense necessitat de transformacions addicionals més enllà de les pràctiques industrials habituals.
S’ha de produir com a part integrant d’un procés de producció.
L’ús posterior ha de complir amb tots els requisits pertinents de seguretat i protecció ambiental, sense generar impactes adversos significatius per a la salut humana o el medi ambient.
Què és un substrat?
Un substrat és un material utilitzat com a suport per al creixement de plantes, sigui en jardineria, horticultura o en altres àmbits. Aquest terme es refereix a la capa o material en què les arrels de les plantes creixen i s’ancoren, obtenint nutrients i aigua necessaris per al seu desenvolupament.
Els substrats poden variar en la seva composició i propietats segons l’ús específic i les necessitats de les plantes. Algunes característiques comunes dels substrats inclouen la seva capacitat per retenir aigua, la permeabilitat a l’aire, el seu pH i la seva capacitat per oferir suport estructural a les arrels.
En jardineria i horticultura, els substrats poden ser una mescla de diversos materials com terra, perlita, vermiculita, fibra de coco i turba entre altres. Aquests materials es combinen per crear una base equilibrada que proporciona un entorn òptim per al creixement de les plantes.
En resum, un substrat és el medi o material utilitzat per les plantes per a l’ancoratge de les seves arrels, obtenint-hi els nutrients necessaris per al seu creixement i desenvolupament.
Què és un residu?
Un residu és un material o substància que es considera innecessari, indesitjable o descartat després d’un procés o ús específic. Aquest terme s’aplica a una àmplia gamma de materials que ja no tenen cap funció útil per a l’usuari o productor original. Els residus poden ser sòlids, líquids o gasosos i poden tenir diverses característiques i composicions segons la seva font d’origen.
La gestió adequada dels residus és crucial per minimitzar els impactes negatius sobre la salut humana i l’ambient. Això inclou pràctiques com la reducció en la font, el reciclatge, la reutilització, la valorització i, quan sigui necessari, la correcta eliminació dels residus restants. Les legislacions i normatives nacionals i internacionals estableixen requisits per a la gestió segura i eficient dels residus per protegir la salut pública i conservar els recursos naturals.
Què és un residu urbà?
Un residu urbà, també conegut com a residu municipal, és el tipus de residu generat a les àrees urbanes o metropolitanes com a resultat de les activitats diàries dels residents, les empreses i les institucions. Aquest tipus de residu inclou una ampla varietat de materials i substàncies que es descarten a les llars, comerços, oficines, escoles, hospitals i altres instal·lacions urbanes.
Què volen dir les sigles FV?
Les sigles FV volen dir Frecció Vegetal, i fan referència a aquella part dels residus municipals considerats orgànics biodegradables d’origen vegetal, susceptibles de degradar-se biològicament. Per a la seva gestió, la FV es pot dividir en dos grups específics que han de gestionar-se de manera diferenciada:
Fracció vegetal de mida petita i tipus no llenyós (gespa, fullaraca, branques de flors, etc.) assimilable a la FORM.
Poda. Fracció vegetal de mida gran i tipus llenyós, que requereix una trituració prèvia a la seva valorització. La correcta gestió de la poda necessita una recollida específica – diferenciada de la recollida selectiva de la FORM – i una trituració prèvia, que redueix la seva mida, optimitza el seu transport i facilita la seva valorització.
Què volen dir les sigles FORM?
Les sigles FORM volen dir Fracció Orgànica dels Residus Municipals i fan referència als residus orgànics biodegradables d’origen vegetal o animal, susceptibles de degradar-se biològicament, compostos principalment per:
a) Restes de la preparació del menjar, restes sobrants d’aliments i aliments en mal estat, i
b) Restes vegetals de mida petita i tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.).
Quina diferència hi ha entre residu vegetal i residu orgànic?
La diferència principal entre un residu vegetal i un residu orgànic rau en la seva composició i origen:
Residu vegetal
És tot material d’origen vegetal que es descarta després de la poda, la neteja de jardins, la tala d’arbres, entre altres activitats relacionades amb plantes i vegetació. Aquest tipus de residu pot incloure branques, fulles, herba tallada, branques de flors, entre altres parts de plantes.
Residu orgànic
És un terme més ampli que inclou tots els materials biodegradables d’origen orgànic, tant d’origen vegetal com animal. Això inclou no només els residus vegetals com els esmentats anteriorment, sinó també els residus alimentaris (restes de menjar, pells de fruites, restes de cuina, etc.) i altres materials orgànics que poden degradar-se biològicament.
En resum, tots els residus vegetals són orgànics perquè provenen de matèries vegetals, però no tots els residus orgànics són específicament vegetals; també inclouen materials d’origen animal. La distinció entre ambdós tipus de residus és rellevant en la gestió de residus i en els processos de recollida selectiva i valorització.
Quin és el residu 20 02 01?
La Llista Europea de Residus, també dit codi LER, és l’encarregat de classificar els residus en capítols, subcapítols utilitzant codis assignats. Els classifica en funció de l’origen, com es generen, quina és la font i quina és la seva naturalesa. Cada tipus de residu té assignat un número de sis dígits, cada subcapítol en té un de quatre i els capítols en tenen un de dos. Aquells residus que en el codi LER estiguin marcats amb un asterisc (*) són considerats perillosos.
El residu 20 02 01 es troba al capítol 20; RESIDUS MUNICIPALS (RESIDUS DOMÈSTICS I RESIDUS ASSIMILABLES PROCEDENTS DELS COMERÇOS, INDÚSTRIES I INSTITUCIONS), INCLOSES LES FRACCIONS RECOLLIDES SELECTIVAMENT. Més concretament dins del subcapítol 20 02 Residus de parques i jardins (inclosos els residus de cementeris). Finalment, el residu 20 02 01 rep el nom de Residus biodegradables.
Per tant, dins d’aquesta classificació es pot entendre que el residu 20 02 01 comprèn totes aquelles restes biodegradables que poden ser generades en parcs i jardins municipals. Es tracta d’una especificació del residu biodegradable molt concreta que es podria resumir en, gespa, fusta, males herbes, fulles i soques d’arbre i arbust, les quals no contenen cap mena de químics o àcids. Per tant, aquest residu entra dins de la classificació feta per la Generalitat de residu de restes vegetals.
Què és la jerarquia de residus?
La jerarquia de residus és un principi de gestió de residus que estableix un ordre de prioritats per manejar els residus de manera més sostenible i ambientalment responsable. Aquesta jerarquia promou la reducció de residus, en primer lloc, i l’ús de les opcions de gestió de residus més preferibles abans que les menys desitjables. Les prioritats típiques dins de la jerarquia de residus són les següents, en ordre de preferència.
La jerarquia de residus serveix com a guia per a polítiques de gestió de residus, legislacions i pràctiques sostenibles per reduir l’impacte ambiental i promoure l’economia circular.
1. Prevenció
Reduir la generació de residus en origen. Això pot incloure dissenyar productes amb menys envasament, promoure l’ús de productes reutilitzables en lloc de descartables, i educar i conscienciar sobre el consum responsable.
2. Reutilització
Fomentar la reutilització dels productes o materials en lloc de descartar-los. Això inclou la reparació d’objectes per a un ús posterior, la donació d’articles encara útils i la creació d’economies locals circulars.
3. Reciclatge
Recuperar i reciclar els materials per a la seva utilització com a matèria primera per a nous productes. El reciclatge redueix la necessitat de recursos naturals nous i minimitza l’impacte ambiental de la producció.
4. Recuperació energètica
Utilitzar els residus com a font d’energia mitjançant la incineració amb recuperació d’energia o altres processos de conversió energètica. Encara que és preferible a l’eliminació de residus, es considera una opció de gestió de residus menys desitjable que el reciclatge.
5. Eliminació
Disposar els residus de manera segura en dipòsits controlats o instal·lacions d’incineració. Aquesta opció és l’últim recurs i s’aplica als residus que no es poden evitar, reutilitzar, reciclar o valoritzar de cap altra manera.
