Valorització
Donar una segona vida
Valorització
Què és la valorització?
Consisteix a transformar residus o materials que es consideren sense valor o destinats a l’eliminació, en recursos útils amb valor econòmic, social o ambiental. Aquest procés pot incloure diverses tècniques i tecnologies que permeten recuperar, reciclar o reutilitzar els materials de manera eficient.
Per a què serveix?
La valorització implica canviar la percepció tradicional dels residus com a simples productes finals del consum, cap a una visió on aquests es converteixen en matèries primeres o productes que poden ser reintegrats en el cicle econòmic. Això no només ajuda a reduir la quantitat de residus enviats a abocadors o incineradores, sinó que també contribueix a conservar recursos naturals escassos i a minimitzar l’impacte ambiental associat amb l’extracció de nous materials.
Motius per valoritzar residus orgànics vegetals
Mediambientals
Legals
Econòmics
Operacions de valorització del residu 20 02 01 Residus biodegradables
Fases i períodes en la valorització de restes de poda i jardineria
Els residus abocats a una Estació Sots es valoritzen seguint quatre operacions concretes. Amb cada un d’aquests processos s’obté un resultat útil tant per continuar amb la valorització com per oferir a consumidors.
Fase 0 Abocament
Període de col·lecció
La fase 0 s’inicia amb l’abocament dels RPJ que fan els jardiners usuaris de les Estacions Autogestionades de Verds. Aquesta acció es du a terme durant el període de col·lecció el qual és constant, ja que els usuaris poden accedir al recinte sempre que vulguin, durant les hores operatives.
Fase 1 – Caracterització
Període de producció
Tot seguit, durant el període de processat, s’inicia la fase 1, la qual es basa en la caracterització dels elements que es troben a la zona d’abocaments de l’estació. En aquesta fase se separen els RPJ en material verd, material llenyós i impropis.
Fase 2 – Trituració
Període de producció
Posteriorment, s’inicia de nou el període de processat amb la fase 2; la trituració, dividida en dues fases. Aquesta operació es basa en la utilització d’una trituradora anomenada molí, que manipula el material de la pila de verds i de la pila llenyosa per tal de reduir el volum de les RPJ i poder fomentar el compostatge durant el període de repòs. El resultat obtingut de la trituració és una pila de semi-processat d’estella, i una pila de semi-processat de verds. Aquestes dues piles serveixen tant per la continuació del procés de valorització com per la comercialització en format mulching sec i mulching humit, altrament dit jaç protector. Hi ha dos tipus de molí, el de ganivetes, el qual s’encarrega de la pila de verds i la pila llenyosa, i el molí de martells, que s’ocupa de la trituració de soques d’arbre, ja que són més denses i difícils de manipular. El resultat d’aquest processament continua sent la pila de semi-processat d’estella, però la qualtita de la fusta és el que els diferencía.
Fase 3 – Cribatge
Període de producció
Seguint amb la valorització, després d’haver deixat reposar el resultat de la trituració, el material verd es troba en la fase 3, el cribratge, dut a terme amb la cribradora. Aquest procés consta de la separació de material més petit, de 20 mm, de la resta d’elements més grans. La pila de material resultant ha rebut oxigen i ha estat mullada per tal d’alimentar el procés de compostatge, produït durant el període de repòs. Els resultats de la fase 3 més el repòs posterior són la pila de compostatge 0-20 i la pila de +0-20 a part de materials impropis purgats.
Fase 4 – Segon cribatge
Període de producció
Un cop acabat el cribratge, els dos resultats obtinguts es tracten diferent. La fase 4, el segon cribratge, es basa en el tractament del material de la pila +0-20 la qual es torna a passar per la màquina cribradora però amb un ajustament en el funcionament, ja que la mida del producte desitjat, ara és de 21-30. Un cop acabat el cribratge, s’ha separat la matèria 21-30 de la matèria més gran de 30 mm, anomenada +30. Per tant, els resultats d’aquesta fase són la pila 21-30, la qual es destina al període d’assecatge, i la pila de +30. El producte que resulta de l’assecatge d’aquest material és la pila d’estella de mida g30.
Fase 5 – Volteig
Període de producció
Finalment, el material 0-20, resultat de la fase 3, ha fet el procés de compostatge durant el període de repòs, per tant, la matèria verda ha consumit l’oxigen proporcionat durant l’última operació, però encara no s’ha convertit en el producte desitjat. És per això que es necessita la fase 5, el volteig, en l’últim període d’operacions. Aquesta fase té per objectiu remenar la matèria en procés de compostatge per tal que s’oxigeni i es mulli, així la descomposició del material es completa i el substrat final és adequat per a la utilització agrícola.
Quins productes sorgeixen?
Els productes que sorgeixen de les diferents operacions es poden utilitzar tant com a subproductes per la comercialització com per la producció d’altres que segueixin en les fases posteriors.
El producte de la fase 0 és la deshidratació del material d’un lot. Aquest producte només és apte pel seguiment del procés de la valorització, és a dir, per dur a terme la fase 1.
El producte aconseguit després de l’operació de la fase 1 és la distinció entre la pila de material llenyós, la pila de soques i la pila de material verd. Aquest resultat és només útil per la següent fase.
Pila de soques d’arbre
Pila de material verd
Pila de material llenyós
El producte aconseguit després de l’operació de la fase 2 més el període de repòs corresponent, és, per un costat; el mulching sec o triturat de fusta, provinent del semi-processat d’estella, per l’altre; el mulching humit o semi-processat de verd. Aquests dos productes estan oferts al consumidor, però si es vol aconseguir un substrat, el semi-processat de verds encara no ha acabat el seu procés de valorització i serveix per continuar amb la fase 3.
Mulching sec
Triturat de fusta
Mulching humit
Semi-processat de verds
El producte aconseguit després de l’operació de la fase 3 més el període de repòs, actualment és l’anomenat 0-20, un material de restes de poda i jardineria compostat d’una mida màxima de 20 mm, juntament amb el +20, que també cau dins la descripció de material vegetal de restes de poda i jardineria d’una mida mínima de 21 mm.
0-20
+0-20
Després de les innovacions tecnològiques programades per la millora de l’aprofitament d’aquests materials, els productes que s’aconseguiran són el 0-10, i el +30. Per altra banda, hi ha material considerat rebuig que es genera durant l’operació de cribratge, un material que el CTFC està estudiant per tal de poder-lo aprofitar.
0-10
+30
El producte aconseguit després de la fase 4 més el període d’assecatge és l’estella de mida g30, anomenat compost vegetal d’estella de poda i jardineria (mida g30) que ja pot ser treta a mercat per al consumidor. Aquest material està destinat a les calderes industrials entre altres usos.
Compost vegetal d’estella de poda i jardineria / g30
El producte aconseguit després de l’operació de la fase 5 més el període de repòs, és el compost vegetal de poda i jardineria, és a dir, un substrat. Un material d’una mida màxima de 20 mm oferta al consumidor completament natural i sense tractaments químics per utilitzar en l’agricultura i jardineria.
