Operacions
A Sots donem una Segona Vida
Valorització
Valorització i Producció de Biomassa
Aquestes dues son les operacions que es fan en una Estació de Valorització Urbana de Poda Autogestionada. Els processos que es fan per dur a terme les dues operacions són diferents tot i que similars i molt importants per la millora del nostre ecosistema. La diferència entre una operació i l’altra és que la provinància del material. La valorització, de qualsevol material, es tracta de la tranformació d’un residu. Encanvi, la producció de biomassa, es tracta de la transformació d’una matèria primera en un priducte. Tot i que el material sigui similar, la manera d’aconseguir-lo crea la diferència entre les dues operacions.
Què és la valorització de residus?
Consisteix a transformar residus o materials que es consideren sense valor o destinats a l’eliminació, en recursos útils amb valor econòmic, social o ambiental. Aquest procés pot incloure diverses tècniques i tecnologies que permeten recuperar, reciclar o reutilitzar els materials de manera eficient.
Per a què serveix?
La valorització implica canviar la percepció tradicional dels residus com a simples productes finals del consum, cap a una visió on aquests es converteixen en matèries primeres o productes que poden ser reintegrats en el cicle econòmic. Això no només ajuda a reduir la quantitat de residus enviats a abocadors o incineradores, sinó que també contribueix a conservar recursos naturals escassos i a minimitzar l’impacte ambiental associat amb l’extracció de nous materials.
Què és la producció de biomassa?
La producció de biomassa consisteix en generar, de la matèria orgànica, com plantes, fusta o residus agrícoles, un material que es pot utilitzar com a font d’energia.
Per a què serveix?
Aquesta es pot transformar en calor, electricitat o biocombustibles mitjançant processos com la combustió o la digestió anaeròbica. És una font d’energia renovable que contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Motius per valoritzar residus orgànics vegetals
Mediambientals
Legals
Econòmics
Operacions
Valorització del residu 20 02 01 i Producció de Biomassa
Explicació al detall
Les fases que s’expliquen a continuació són les que es duen a terme a els EVUP Autogestionades de SOTS. Cada Pilot té els seus procesoss de tractament però cada vegada que se’n inicia un, es té en compte les necessitats de l’estació en conjunt. És a dir, cada vegada que un material necessita ser triturat, volteja o cribat, entre altres, es té en compte les necessitats que tenen els altres Pilots de l’estació i de les EVUPs del voltant per tal de minimitzar la petjada de carboni en questio de transport de maquinària i només transportar-se quan sigui òptim i profitós.
Valorització i Producció de Biomassa
Fase 1 – Abocament
Es basa en les aportacions de restes de poda i jardineria, a l’EVUP, fetes pels usuaris, durant la jornada laboral.
Fase 2 -Distinció
Durant la Fase 2, s’hi troben les operacions de Caracterització i Apilat. La primera serveix per separar els materials per la seva tipologia: aquells que són més carnosos — fulles, gespa, etc.– aquells que són més secs i tenen forma irregular, — soques d’arbre i arbust, troncs irregulars, etc.– i finalment aquells que són secs i tenen forma regular. La segona operació serveix per agrupar els diferents materials amb Piles, ja que d’aquesta manera s’aconsegueix augmentar l’espai de la zona d’abocaments i començar amb la Fase 3.
Fase 3 – Tractament Pilot A
Pila A. Aquesta pila tracta els materials carnosos seguint les operacions següents. Triturat, on el material s’esmicola. Descomposició, on el material reposa i deixa actuar els agents de descomposició arribant a altes temperatures gràcies al procés biològic. Apilat, on el material es trasllada a una altra zona de la EVUP per tal d’agrupar-lo amb altres piles del mateix material al mateix temps que s’oxigena el material. Maduració, on la pila segueix descomponent-se i guanyant minerals i nutrients gràcies a aquest procés. Volteig, on el material es torna a oxigenar per fomentar la descomposició Maduració, on la pila segueix descomponent-se i esmicolant-se de manera natural gràcies als microorganismes que ho permeten. Cribatge, on la pila es tracta amb la cribadora, una màquina que separa, amb un sedàs giratori, el material més petit del més gran, i crea dues piles, amb l’objectiu d’aconseguir diferents productes basats en la mida i les propietats, el mulching i el 0-20.
Fase 3 – Tractament Pilot B
Pila B. Aquesta pila tracta els materials secs i irregulars seguint els passos següents. Assecatge, on el material reposa per aconseguir que la humitat de la fusta viva s’assequi per tal de treballar millor el material posteriorment. Triturat, on la màquina anomenada primari esmicola el material. Maduració, on el material reposa mentre es decomposa a alta temperatura gràcies al mateix procés biològic. Cribat, on la pila es tracta amb la cribadora, separant el material més petit del més gran creant els productes P-45 i P-63.
Fase 3 – Tractament Pilot C
Pila C. Aquesta pila tracta els materials secs i regulars seguint els passos següents. Assecatge, on el material reposa per aconseguir que la humitat de la fusta viva s’assequi per tal de treballar millor el material posteriorment. Estellat, on el material s’esmicola amb l’estelladora, una màquina que procura aconseguir talls del material uniformes. Assecatge i magatzem, on el material P-16 reposa mentre s’asseca.
Fase 4 – Producte final
Durant la Fase 4, l’estat del material no canvia, ja que ha fet tots per processos que es requereixen per aconseguir els productes buscats. Quan el material es troba en aquesta fase l’usuari pot accedir a la EVUP i carregar el material que vulgui per pagar-lo a la sortida.
Del residu al producte
Els productes generats en les diverses operacions poden tenir diferents destins, adaptant-se a les necessitats específiques de cada etapa del procés. D’una banda, poden ser utilitzats com a subproductes per a la comercialització directa, aprofitant el seu valor en el mercat i reduint així residus. D’altra banda, aquests materials també poden servir com a base per a la producció d’altres productes dins de les fases posteriors, contribuint a un procés de reutilització eficient. Aquesta doble funció permet optimitzar els recursos disponibles i maximitzar el rendiment del cicle de producció, promovent un sistema més sostenible i coherent amb els objectius de reducció de residus i aprofitament de materials.
La caracterització dels abocaments realitzats durant una temporada permet distingir els materials i la quantitat de cada un que poseeix una estació. Per altra banda, també ajuda a optimitzar lespai duna estació per poder seguir abocant sense que es col·lapsin les instal·lacions.
Pila A
Restes de poda i jardineria
Material Verd
Pila B
Soques d'arbre i troncs irregulars
Material llenyós
Pila C
Fusta de rompudes i altres activitats silícoles
Material llenyós
El Pilot A, com s’ha dto abans, treballa el material que és més verd i per tant carnós. Del tractament d’aquests productes en sorgeixen uns destinats a la jerdineria i la agricultura.
P-63
0-20
Del Pilot B, de mateial llenyós, en sorgeixen tres productes diferents que són útils en el món de la jardineria, de l’agricultura però també com a biocombistible.
Estructurant
P-63
P-45
Finalment, el Pilot C, de material també llenyós pero regular, en surt un producte molt escencial com a biocombustible.
P-16s
P-31s
Durant els darrers anys, s’han fet alguns ajustos a la classificació de l’estella de fusta per permetre descripcions més precises dels paràmetres físics d’un combustible. Encara és comú veure estella de fusta llistada sota l’estàndard ÖNORM quan veieu llistats com estella de fusta G30 i G50. Aquesta norma ha estat obsoleta des de fa uns anys i SOTS Green treballa amb d’estella de fusta mantenint els requisits de la norma EN ISO 17225-4:2021.
